Sistem per garantir la qualitad

Nus respectain ils criteris qualitativs ed etics (relevanza, professiunalitad, independenza, diversitad ed accessibladad) tenor l’artitgel 4 da la concessiun e la Charta da la purschida SSR. Nus controllain lur applicaziun e la qualitad da nossa purschida cun in process circular ed iterativ da quatter fasas.

Ils criteris da qualitad

Ins discurra savens da la qualitad e quant impurtanta ch'ella è. Tge è però qualitad en connex cun ils products publicistics da la SSR? La concessiun determinescha tschintg criteris da qualitad centrals per la SSR.

Relevanza munta, preferir en la rapportaziun tar la schelta dal tema e da la perspectiva, l’interess general al interess d’ina gruppa specifica. Plinavant sa basa ina rapportaziun relevanta sin l’actualitad dal tema e sin sia significaziun politica, economica, culturala e sociala. Era la proximitad spaziala e culturala al mintgadi dal public sa crear relevanza.

La lavur da medias professiunala sa basa sin contribuziuns objectivas e normas eticas. Cun auters pleds: tut ils fatgs e las posiziuns ch’èn avant maun ston vegnir tratgs en consideraziun e vegnan preschentads a moda correcta ed equilibrada. Quai cun la finamira ch’il public sa furmar sia atgna opiniun davart il tema. Collavuraturas e collavuraturs da medias enconuschan ils cunfins legals, respectan normas da l'etica da medias e san lur mastergn. La clav per professiunalitad schurnalistica è la scolaziun e furmaziun.

Independenza munta che las collavuraturas ed ils collavuraturs da medias tschernan ils temas senza resguardar interess statals, socials, politics ubain economics. Ellas ed els rapportan senza reguardar agens interess e s'abstegnan tar in conflict d’interess. Retschertgas fan ellas ed els ord atgna iniziativa. Ellas/els enconuschan las directivas publicisticas e sa tegnan vidlonder, era sch’igl fa prescha.

La SRG SSR tgira il dialog cun las diversas gruppas da la societad svizra dal 21avel tschientaner – per exempel cun tuttas schlattainas, tuttas gruppas da vegliadetgna, tuttas furmaziuns e tuttas gruppas etnicas. L’offerta consista da numerus differents geners e formats, e represchenta il vast spectrum d’opiniuns.

La SRG SSR segirescha l’access a sia offerta via ils puncts da contacts relevants per las utilisadras e ils utilisaders. Tut la populaziun e tut ils commembers da la societad duessan avair access senza barrieras. L’offerta cuntegna tuttas quatter linguas uffizialas svizras. Ils programs ed ils products vegnan preschentads a moda chapibla e survesaivla ed ils archivs da la SRG SSR stattan a disposiziun al public.

Il sistem da garanzia da qualitad

Per mintga fasa datti cundiziuns generalas e directivas ch’èn vegnidas elavuradas da moda unifurma per l’entira SRG SSR.

RSI, RTR, RTS, SRF e SWI lavuran tenor quests princips. L’applicaziun da quels vegn controllada d’in post da coordinaziun central. Els tegnan quint da las atgnadads da las singulas unitads d’interpresa e determineschan quellas en in reglament cumplementar.

Las persunas responsablas per la qualitad da las singulas unitads d’interpresa s’inscuntran regularmain en il rom da la gruppa (spezialisada) naziunala ‘Qualitad’ per barattar lur savida ed experientschas cun ils standards da qualitad. La gruppa d’experts sa stenta d’optimar permanentamain la garanzia da qualitad e determinescha ses standards a basa d’enconuschientschas da la scienza da medias renconuschidas en Svizra ed a l’exteriur.

Expertas ed experts externs controlleschan periodicamain il sistem per garantir la qualitad da la SRG SSR. La publicitad vegn infurmada davart resultats impurtants.

  • Il context ed ils princips fundamentals da tut la lavur da la SRG SSR e sia purschida èn fixads en la lescha federala davart radio e televisiun (LRTV), en la concessiun da la SRG SSR, en la strategia da l’interpresa e sias purschidas sco er en sia Charta da la purschida. Quests documents vegnan actualisads regularmain, publitgads en l’internet e l’intranet e surpigliads da las unitads d’interpresa.
  • RSI, RTR, RTS, SRF e SWI integreschan quests documents da referenza en lur pratica e cumpletteschan els, sche necessari, cun directivas e reglas che tegnan quint da las particularitads da las singulas unitads d’interpresa. Quests documents vegnan actualisads regularmain e publitgads en l’internet e l’intranet.
  • Mintga purschida structurala sto vegnir descritta obligantamain en il rom d’in concept/mandat. Quest concept/mandat determinescha il gener, il rom tematic, l’orientaziun redacziunala ed ils elements da las singulas purschidas. En quest concept/mandat vegnan er descrittas las finamiras quantitativas ed ulteriuras finamiras. Ils concepts/mandats vegnan surlavurads regularmain ed èn liants per las redacziuns.

I vegn controllà regularmain, sch’ils standards, las normas e las finamiras vegnan applitgadas e respectadas e sche propostas externas vegnan resguardadas.

  • Las redacziuns procuran per las controllas da qualitad avant e suenter l’emissiun/publicaziun. Per far quellas controllas suondan ellas ils process che las singulas unitads d’interpresa han stabilì. Quests process da controlla vegnan actualisads regularmain.
  • Las partiziuns examineschan la purschida, per la quala ellas èn responsablas, cun controllas regularas e punctualas.
  • Mintga unitad d'interpresa examinescha la purschida en sia responsabladad cun controllas regularas e punctualas. Mintga unitad scriva en pli in rapport da qualitad che tematisescha ina part da la purschida.

Ils resultats da las controllas vegnan communitgads en ina furma adattada a las collavuraturas involvidas, als collavuraturs involvids ed a la publicitad:

  • Redacziuns: Ils resultats da las controllas da qualitad vegnan tematisads en sedutas regularas. Redacziuns grondas scrivan protocols e communicaziuns che vegnan messas a disposiziun a las collavuraturas pertutgadas ed als collavuraturs pertutgads. Dumondas externas vegnan respundidas en furma adattada a scrit.
  • Partiziuns: Ils resultats da las controllas da qualitad vegnan tematisads en sedutas regularas. Protocols e communicaziuns da las sedutas vegnan messas a disposiziun a las collavuraturas pertutgadas ed als collavuraturs pertutgads. Dumondas externas vegnan respundidas en furma adattada a scrit.
  • Direcziun: Ils resultats da las controllas da qualitad vegnan tematisads en sedutas regularas. Protocols e communicaziuns da las sedutas vegnan messas a disposiziun a las collavuraturas pertutgadas ed als collavuraturs pertutgads. Dumondas externas vegnan respundidas en furma adattada a scrit. La controlla da qualitad da quest stgalim cumpiglia discussiuns davart la communicaziun dals resultats cun las redacziuns participadas. Davart ils resultats ils pli impurtants vegn la publicitad infurmada cun rapports da qualitad en il rapport annual da la SRG SSR.

Per consequenza da las differentas controllas da qualitad vegnan fatgas adattaziuns en las domenas pertutgadas.

  • Normas e finamiras: Ils documents fundamentals (normas internas e concepts/mandats) sco er las finamiras correspundentas vegnan revedids ed adattadas tenor basegn en il rom da las mesiras da correctura decididas.
  • Adattaziun da la purschida: L’adattaziun da la purschida vegn fatga tenor ils resultats da la controlla da qualitad e d’ulteriuras analisas. Las adattaziuns impurtantas a basa da las controllas da qualitad vegnan publitgadas en il rom dals rapports da qualitad entaifer il rapport da gestiun da la SRG SSR.
  • La SRG SSR dat paisa a la qualitad da la scolaziun e furmaziun da sias collavuraturas e ses collavuraturs, cun elavurar normas e reglaments unitars che valan per l’entira interpresa. Sche necessari cumpletteschan RSI, RTR, RTS, SRF e SWI quests documents cun atgnas directivas per pudair resguardar ils basegns particulars da las singulas unitads d’interpresa. Ils documents vegnan controllads regularmain, sche necessari vegnan els adattads ed alura publitgads per diever intern.
  • Il nov persunal vegn sensibilisà en ina furma adequata per ils standards ed il management da qualitad en il rom d’ina scolaziun da basa. Per las praticantas ed ils praticants è previsa ina scolaziun adattada a lur champ da lavur.
  • Mesiras da scolaziun e finamiras individualas per singulas collavuraturs resp. singulas collavuraturas vegnan definidas tenor il schema SMART ed en scrit. Quai succeda en il rom dal discurs da persunal annual tranter collavuraturA e superiurA directA. Scolaziuns en gruppa per redacziuns, partiziuns u unitads da la fatschenta vegnan coordinadas ad hoc cun las domenas pertutgadas (scolaziun, tecnica, …) ed integradas en projects concrets. Las mesiras impurtantas vegnan publitgadas en il rom da rapports da qualitad entaifer ils rapports da gestiun da la SRG SSR.

La garanzia da qualitad en las unitads d'interpresa

Las basas las pli impurtantas en il mintgadi da program da las unitads d'interpresa èn la concessiun, la Charta da la purschida SSR, il sistem da garanzia da qualitad da la SSR sco era las directivas publicisticas specificas da l'interpresa.

RSI

La qualitad n'è betg ina grondezza subjectiva. Ins po garantir ella cun parameters unitars definids cleramain. RSI garantescha il management da qualitad cun in'atgna partiziun e cun verifitgar cuntinuadamain la purschida. La pagina «Qualità» sin rsi.ch dat ina survista dals parameters ils pli impurtants da RSI e descriva il sistem da garanzia da qualitad da RSI.

qualitad tar RSI

Las directivas publicisticas da RSI formuleschan ils princips da la Charta da la purschida sin il champ operativ. Il catalog da normas extendì è liant per tut las redacziuns da RSI. El gida a segirar ils standards da qualitad publicistics ed ad observar il dretg e l'etica da medias.

Directivas publicisticas RSI (PDF) 

RTR

Per ch'ils programs ed ils cuntegns da RTR correspundian a la qualitad che la concessiun federala prescriva, dovri ina controlla permanenta dals products. Ils statuts per il management da qualitad èn in dals instruments da controlla.

Statuts per il management da qualitad RTR (PDF)

La concessiun cumpiglia tschintg dimensiuns da qualitad principalas per la SSR. Ultra da quels standards naziunals sa drizza RTR tenor ils criteris da qualitad e las directivas publicisticas da SRF.

Directivas publicisticas da RTR

RTS

RTS ha etablì ils process suandants per garantir la qualitad schurnalistica.

Process da qualitad tar RTS (PDF)

Las directivas publicisticas da RTS èn il rom per las activitads schurnalisticas al radio, en la televisiun ed online. Per tut las purschidas da RTS valan damai las medemas reglas independentamain dal medium.

Directivas publicisticas da RTS (PDF)

SRF

Il chapitel «Qualität» sin srf.ch porscha ina survista da las normas e da las directivas las pli impurtantas, a las qualas SRF s'orientescha. Ultra da quai declera el il sistem da management da qualitad da SRF.

Qualitad tar SRF

Las directivas publicisticas da SRF formuleschan ils princips da la Charta da la purschida sin il champ operativ. Il catalog da normas extendì è liant per tut las redacziuns da SRF. El gida a segirar ils standards da qualitad publicistics ed ad observar il dretg e l'etica da medias.

Directivas publicisticas da SRF

SWI

Per ch'ils programs ed ils cuntegns da SWI correspundian a la qualitad che la concessiun federala prescriva, dovri ina controlla dals products permanenta. Ils statuts per il management da qualitad èn in dals instruments da controlla.

Management da qualitad SWI (PDF)

La concessiun cumpiglia tschintg dimensiuns da qualitad principalas per la SSR. Ultra da quels standards naziunals sa drizza SWI tenor ils criteris da qualitad e las directivas publicisticas da SRF.

Directivas publicisticas SWI